Viure i morir per al Senyor (Rm 14, 8) és I’ideal d’aquell que té, des del Baptisme, la vida consepultada amb Crist i conressuscitada amb Ell (Rm 6, 3-5). En morir, doncs, el cristià fa el seu pas d’aquest món al Pare acompanyat per Crist: acompleix, per participació, el seu Misteri Pasqual.
La celebració cristiana de la mort comença amb la darrera Reconciliació i amb el Viatic, vertader sagrament deIs moribunds, aliment per al darrer viatge, el pa que és penyora d’immortalitat i de resurrecció (Jn 6, 54). Els funerals cristians han d’estar amarats de la vivencia del Misteri Pasqual
L ‘Església, comunitat de creients en el Ressuscitat, respecta i comparteix el dolor que el drama de la mort fa sentir als parents i amics, pero en les exequies predica i celebra la victoria de Crist sobre la mort i crida els participants a la gojosa esperança de la vida immortal, que pregam que ja sigui compartida en el Regne del cel pels germans difunts.
La mort es un fet natural que no podem obviar. Tots hem de passar per ella. Com a cristians es un moment que se’ns obri a l’esperanca de la vida eterna. Tot i que en aquests moments, els presents a la mort ho viuen des de l’allunyament de la fe. Pero és una ocasió excepcional per anunciar que el Senyor ha mort i ressuscitat perdonar- nos vida pera sempre.