La preparació al matrimoni constitueix un moment providencial i privilegiat per a tots quants s’orienten cap a aquest sagrament cristià i un kairós, és a dir, un temps en què Déu interpel·la els nuvis i els porta al discerniment sobre la vocació matrimonial i la vida en què aquesta introdueix. El festeig entra en el context d’un dens procés d’evangelització. De fet conflueixen en la vida dels nuvis, futurs esposos, qüestions que incideixen en la família. Per això, se’ls convida a comprendre què significa l’amor responsable i madur de la comunitat de vida i amor que serà la seva família, veritable església domèstica que enriquirà l’Església sencera.
La importància de la preparació exigeix un procés d’evangelització consistent en la maduració de la fe i el seu aprofundiment. Si la fe està afeblida o gairebé no existeix ja (cfr. Familiaris Consortio 68), cal revifar-la i no es pot excloure una instrucció exigent i pacient que provoqui i alimenti l’ardor d’una fe viva. Sobretot on l’ambient s’ha anat paganitzant, serà molt aconsellable un «itinerari que recalqui els dinamismes del catecumenat» (FC 66) i la presentació de les veritats cristianes fonamentals que ajuden a adquirir o reforçar la maduresa de la fe dels contraents. És de desitjar que el moment privilegiat de la preparació al matrimoni es transformi, estimulats per l’esperança, en una Nova Evangelització per a les futures famílies.
L‘aliança matrimonial, per la qual I’home i la dona formen entre si una comunitat de vida, esta ordenada per la seva propia naturalesa a la complementarietat i ajut deIs mateixos esposos i a la generació i educació deIs fills.
Pressuposa un projecte de futur en comú, requereix una maduresa humana suficient en els contraents i comporta I’exigencia d’un procés de creixement permanent. Per als batiats és, al mateix temps, un sagrament, del qual els esposos són ministres. La sacramentalitat fa que la indissolubilitat, propietat de tot matrimoni i exigencia que brolla de l’amor vertader i de la fidelitat, sigui encara més ferma.
L’aliança matrimonial, per la qual I’home i la dona constitueixen entre ells un consorci de tota la vida, ordenat per la seva índole natural al bé deIs cónjuges i a la generació i educació deIs fills, fou elevat per Crist, el Senyor, a la dignitat de sagrament entre batiats.