L’Església es va construint com a Cos de Crist per la predicació de l’Evangeli, per l’acceptació de la fe i pels sagraments del Baptisme, Confirmació i Eucaristia. Aquests són els tres sagraments que la Tradició de l’Església anomena d’Iniciació Cristiana (IC).
La iniciació sacramental cristiana és un do de Déu que la persona humana rep per mediació de l’Església Mare. Pels sagraments de la Iniciació Cristiana el creient és transformat interiorment, entra a formar part de la nova creació, i és integrat en l’Església: és fet membre del Cos del Senyor. Seguint aquest itinerari sacramental, el creient en Crist arriba a la maduresa cristiana bàsica1.
La importància, doncs, dels sagraments de la IC és fonamental per a la vida de l’Església i per a dur a terme la seva missió pastoral. Per ells, Déu ens concedeix, en l’Esperit Sant, el do de ser fills seus i participar de la mort i resurrecció del Senyor. Ells edifiquen l’Església i fan de cada cristià membre del Cos de Crist, testimonis del seu amor.
Avui, la IC es realitza en una situació religiosa nova respecte a èpoques anteriors. La secularització i el pluralisme religiós de la nostra societat, obliga l’Església a un renovat esforç d’evangelització en el qual l’anunci missioner, la preparació catequètica i la celebració dels sagraments de la Iniciació Cristiana estiguin coordinats en un projecte evangelitzador diocesà missioner i catecumenal unitari, per atendre pastoralment l’actual situació de la Iniciació Cristiana2.
És en aquest ambient missioner i de primera evangelització on hem de situar la pastoral de la IC. Conscients de la notable ruptura en la transmissió de la fe, l´atenció pastoral a la IC s´ha de fonamentar en l´ACOLLIDA i en la PROPOSTA DE LA FE inseparablement. L´acollida afectuosa de les persones que s´acosten a la comunitat cristiana és expressió d´aquella caritat que és a l´origen de tot possible camí de fe3.
Suposa l’atenció real a la persona i atendre la seva situació humana. Al mateix temps, la comunitat cristiana ha de proposar la fe amb llibertat i respecte. En la pastoral de la IC ha d’estar sempre present el primer anunci de la fe que ajudi a descobrir el do de Déu i convidi a incorporar-se a l’Església des d’una experiència de fraternitat. Són dues actituds, doncs, que han d’acompanyar tot el procés de la IC.
La complexitat de la situació actual respecte als sagraments de la IC no fa fàcil la resposta pastoral de l’Església. El diàleg pastoral, el discerniment, la proposta de mediacions catequètiques i el compliment de les normes diocesanes en la iniciació sacramental, faran possible avançar per millorar aquesta resposta. Els Consells pastorals parroquials, les unitats de pastoral i els arxiprestats poden ajudar en aquesta direcció. No ens poden faltar, tanmateix, la plena confiança teologal en l’acció de Déu, que, en el seu amor, sempre s’anticipa i supera tota expectativa humana.