El Baptisme, porta de la Vida i del Regne, és el primer sagrament de la nova llei, que Crist va proposar a tots perquè tinguessin la vida eterna (Jo 3, 5) i que després va confiar a la seva Església juntament amb el seu Evangeli, quan va enviar als Apòstols:
«Anau i feu deixebles a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28, 19)
Per això el Baptisme és, en primer lloc, el sagrament de la fe amb què els homes, il·luminats per la gràcia de l’Esperit Sant, responen a l’Evangeli de Crist. Així, doncs, no hi ha res a l’Església que estimi tant ni hi ha tasca que ella consideri tan seva com revifar en els catecúmens o en els pares i padrins dels infants que s’han de batejar, una fe activa, per la qual, unint-se a Crist, entrin en el pacte de la nova aliança o la ratifiquin. A això s’ordenen, en definitiva, tant el catecumenat i la preparació dels pares i padrins com la celebració de la Paraula de Déu i la professió de fe en el ritu baptismal.
El baptisme és obra de l’Esperit de Crist. És entrada a la comunitat dels qui creuen en el Ressuscitat, és ingressar en la comunió dels cristians, en l’Església, representada per una comunitat concreta. No som cristians individualment i tots sols, sinó en comunitat, amb els altres germans creients.
El baptisme és expressió visible de la fe en Jesús com a Senyor. Batejar- se significa identificar-se amb la causa de Jesús, optar pel sentit de la vida que va manifestar Crist. Comporta una conversió als valors del Regne de Déu i un compromís de vida.
El baptisme és recepció de gràcia i d’Esperit i reconeixement d’un profund i radical alliberament del poder del pecat i de la mort. Per això diem que el convertit és batejat en el nom de Jesús i en la seva força.
El baptisme sense fe personal o dels pares és un bany d’aigua inexpressiu, com la fe sense el baptisme és una fe inexpressada, incompleta. La fe i el baptisme, íntimament lligats, són dons de Déu acceptats responsablement pel creient convertit que es fa batejar.
Els infants reben el baptisme sense realitzar personalment cap acte voluntari, sense posar la seva fe personal. En ells es fa especialment visible el do de Jesucrist que els acull gratuïtament i els fa membres del seu cos. En ells, a mesura que creixin, la fe s’ha de fer personal, lliurement assumida, convertida en vivència pròpia.
En aquest cas del baptisme d’infants els pares, els padrins, els familiars, i la comunitat sencera ajudaran, en la mesura que puguin i sàpiguen, al creixement de la fe dels batiats. Els pares i padrins han de ser els primers testimonis de la fe pel seu fill o fillol.
Per això cal que sàpiguen què significa el baptisme del seu fill. Cal que el fet de demanar el baptisme per a un fill sigui un motiu per reforçar la seva pròpia fe, per pensar-hi, per sentir-se més participants en la vida comunitària. Perquè així la celebració del baptisme sigui un acte autèntic, i no una cosa que es realitza per pressió social, o perquè la resta de la família quedi tranquil·la.
Els responsables de les comunitats cristianes han d’urgir els pares i padrins que s’aturin a reflexionar sobre el sentit que té el sagrament del baptisme i es reafirmin com a cristians.
Els preveres, diaques i responsables de les comunitats cristianes demanaran als pares i padrins que participin en les trobades parroquials de preparació, i que cerquin un moment habitual de pregària a casa.